(Madrid) – La inhabilitat del Govern espanyol per a respondre adequadament al fort augment de la pobresa durant la pandèmia de la Covid-19 ha deixat desenes de milers de persones en condicions desesperades, assenyala Human Rights Watch en un informe publicat avui.
L'informe “'No podem viure així': la inhabilitat d'Espanya per a protegir els drets a causa de l'augment de la pobresa provocada per la pandèmia” documenta les deficiències persistents del sistema de Seguretat Social espanyol. Les mesures de les autoritats per a complementar una xarxa de seguretat feble s'han quedat curtes, per la qual cosa moltes persones no poden cobrir les seves necessitats fonamentals. Les violacions dels drets de les persones a l'alimentació, a la Seguretat Social i a un nivell de vida adequat podrien empitjorar a mesura que es disparen els costos mundials dels aliments i energètics. Aquest informe és el primer d'una sèrie de recerques de Human Rights Watch a Europa sobre el dret de les persones a un nivell de vida adequat en el context de les repercussions de la pandèmia de la Covid-19 i el ràpid augment del cost de la vida a tot el món.
«La tempesta econòmica que va arribar amb la pandèmia de la Covid-19 va causar estralls en les vides de les persones amb ingressos baixos a Espanya, i va deixar les llars sense poder pagar el menjar, fins i tot abans de l'actual crisi del cost de la vida», va dir Kartik Raj, investigador d'Europa de Human Rights Watch. «Els esforços del Govern per a complementar una xarxa de Seguretat Social inadequada han oferit molt poc, massa tard i a un número molt limitat de persones, la qual cosa significa que milers de persones encara segueixin depenent de l'ajuda alimentària d'emergència i que els pares s'hagin de saltar menjars perquè els seus fills no passin fam».
Human Rights Watch va entrevistar 52 persones a les “cues de la fam” a Madrid i a Barcelona, així com 22 empleats i voluntaris de bancs d'aliments, especialistes d'ONG i acadèmics, i va analitzar dades governamentals i d'altre tipus relacionades amb la xarxa de Seguretat Social i la distribució d'ajuda alimentària d'emergència.
Les dades nacionals mostren que la pandèmia de la Covid-19 va afectar especialment els districtes amb ingressos baixos de ciutats espanyoles com Madrid i Barcelona en termes de taxes d'infecció. El tancament econòmic d'aquestes zones densament poblades, mitigat de manera insuficient pels sistemes de protecció social, va agreujar la situació.
Moltes persones es va quedar sense ingressos i sense poder pagar els aliments i altres subministraments bàsics. Moltes es va enfrontar a retards en la recepció de pagaments d’ajudes relacionades amb la pandèmia i en les respostes a les seves sol·licituds de prestacions de la Seguretat Social. Les persones que es guanyen la vida en l'economia informal es van veure doblement afectades en quedar excloses dels programes públics de subsidis i Seguretat Social basats en les cotitzacions.
Les famílies amb fills, les persones majors que depenen de les pensions de jubilació, els immigrants i els sol·licitants d'asil, així com els treballadors de sectors amb gran representació de dones com l'hostaleria i l'ocupació estacional es van veure afectats de manera desproporcionada per la pandèmia. Les mares solteres en particular fins i tot van parlar de saltar-se menjades per a assegurar-se que els seus fills no passessin fam. Els pensionistes entrevistats a les cues de la fam van dir que les ajudes de la Seguretat Social, que ja no eren adequades abans de la pandèmia, ara ho eren encara menys.
Les dades de la principal xarxa de bancs d'aliments del país, la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL), van mostrar un augment del 48 % en els aliments distribuïts el 2020 en comparació amb el 2019, i es van acostar als nivells més alts d'ajuda alimentària distribuïda des de 2014, quan les taxes de desocupació d'Espanya van aconseguir el seu punt màxim després de la crisi financera mundial. Les dades dels bancs d'aliments regionals i nacionals van mostrar que, encara que la demanda es va reduir el 2021, va continuar sent aproximadament un 20 % més alta que el 2019.
Davant les cues de la fam creixents i l'augment de la desocupació i la pobresa a l'inici de la pandèmia, el Govern nacional d'Espanya va crear el maig de 2020 un programa nacional d'Ingrés Mínim Vital (IMV), que permet als sol·licitants rebre entre 451 i 1.015 euros al mes en funció de la grandària de la llar. No obstant això, el nivell d'ajuda és massa baix per a garantir un nivell de vida adequat, segons Human Rights Watch. I el mateix sistema de l'IMV s'ha topat amb una sèrie de problemes.
Ana Belén, de 42 anys, viu al districte de Puente de Vallecas, a Madrid, amb el seu fill major d'edat i la seva filla de 6 anys. Els tancaments relacionats amb la pandèmia la van portar a tancar definitivament el bar que regentava. «Rebo l'IMV», va dir Ana Belén. «Són 465 euros al mes. El nostre lloguer és de 600 euros. No podem comprar res. Cada mes comença amb un deute. No hi ha res a la nevera. No puc expressar amb paraules l'impacte que tot això té en mi».
El sistema de Seguretat Social va tenir dificultats per a fer front a la demanda del nou programa de l'IMV, agreujada per l'acumulació de sol·licituds a causa del tancament de les oficines administratives al principi de la pandèmia. Com a resultat, moltes persones es van quedar sense una ajuda adequada de la Seguretat Social i l'assistència social, en alguns casos durant diversos mesos, i es van enfrontar a la fam quan se'ls van acabar els diners.
Encara que el Govern va tractar d'accelerar el desplegament del programa de l'IMV —una promesa electoral existent abans de la pandèmia—, la seva implementació defectuosa no va aconseguir mitigar l'impacte econòmic de la pandèmia. La lentitud de la burocràcia, les exclusions arbitràries incorporades als criteris, un mètode de càlcul defectuós per a la comprovació dels mitjans de vida i els alts nivells de rebuig de les sol·licituds de l'IMV van contribuir al problema. També hi va haver confusió sobre com el programa nacional interactuaria amb els plans d'assistència social existents en les diferents comunitats autònomes d'Espanya.
Una anàlisi duta a terme per periodistes de recerca de dades va revelar que a finals de març de 2021, nou mesos després d'iniciar-se el programa IMV, tres quartes parts dels sol·licitants havien estat rebutjats. Per al segon any del seu funcionament, les dades mostraven que l'IMV només arribava al voltant del 6 % de les persones que el Govern espanyol considera «en risc de pobresa o exclusió social».
Una acció audaç per part del Govern pot garantir ara un resultat millor i més just per als drets de les persones a Espanya i brindar-los la resiliència econòmica necessària per a capejar futures crisis, va assenyalar Human Rights Watch. El Govern hauria d'incloure en la legislació nacional la protecció de drets socioeconòmics específics, com el dret a un nivell de vida adequat i a l'alimentació, i reformar significativament l'IMV i les ajudes a la Seguretat Social en general.
El Govern espanyol hauria d'accelerar el procés d'assistència a les persones que necessiten ajudes de l'IMV i eliminar els criteris restrictius d'elegibilitat. Hauria de reavaluar i revisar les quanties d'ajuda de la Seguretat Social, incloses les pensions de vellesa. Els governs de les comunitats autònomes haurien igualment revisar i reavaluar els seus nivells de suport a la Seguretat Social i els haurien d'indexar de manera transparent a les mesures del cost de la vida, i incloure-hi la garantia de l'accés a una alimentació adequada i assequible.
«Les mesures del Govern espanyol per a mitigar les arestes del xoc financer que va desencadenar l'emergència sanitària, per molt ben intencionades que siguin, no han evitat l'augment de la fam», va dir Raj. «Espanya necessita un sistema de protecció social coordinat i ben finançat que garanteixi que les persones que necessiten aquest suport puguin viure amb dignitat, que es protegeixin els seus drets i que no hagin de viure al dia».