(Madrid) – La inhabilitat del Govern espanyol per a respondre adequadament al fort augment de la pobresa durant la pandèmia de la Covid-19 ha deixat desenes de milers de persones en condicions desesperades, assenyala Human Rights Watch en un informe publicat avui.
L'informe “'No podem viure així': la inhabilitat d'Espanya per a protegir els drets a causa de l'augment de la pobresa provocada per la pandèmia” documenta les deficiències persistents del sistema de Seguretat Social espanyol. Les mesures de les autoritats per a complementar una xarxa de seguretat feble s'han quedat curtes, per la qual cosa moltes persones no poden cobrir les seves necessitats fonamentals. Les violacions dels drets de les persones a l'alimentació, a la Seguretat Social i a un nivell de vida adequat podrien empitjorar a mesura que es disparen els costos mundials dels aliments i energètics. Aquest informe és el primer d'una sèrie de recerques de Human Rights Watch a Europa sobre el dret de les persones a un nivell de vida adequat en el context de les repercussions de la pandèmia de la Covid-19 i el ràpid augment del cost de la vida a tot el món.
«La tempesta econòmica que va arribar amb la pandèmia de la Covid-19 va causar estralls en les vides de les persones amb ingressos baixos a Espanya, i va deixar les llars sense poder pagar el menjar, fins i tot abans de l'actual crisi del cost de la vida», va dir Kartik Raj, investigador d'Europa de Human Rights Watch. «Els esforços del Govern per a complementar una xarxa de Seguretat Social inadequada han oferit molt poc, massa tard i a un número molt limitat de persones, la qual cosa significa que milers de persones encara segueixin depenent de l'ajuda alimentària d'emergència i que els pares s'hagin de saltar menjars perquè els seus fills no passin fam».
Read a text description of this video
Jorge Afonso
I never thought I'd be asking for food
and financial assistance at this point in my life.
Tamara
As a mother, I feel anxious and terribly helpless.
Pedro Luis Álvarez
My dream, my aspirations right now are immediate… to survive.
TEXT CARD
The consequences of the Covid-19 pandemic
have pulled hundreds of thousands of people
in Spain into poverty, compromising
protection of their basic rights.
The Spanish government has not
responded adequately to urgent needs
for food and financial support leaving
many people turning to food banks.
Raquel Coronel
I’ve come here to collect food because I need it, mostly as I’m unemployed now
and I don’t have another option.
Jorge Afonso
I used to work as a computer technician,
and I even had my own business. But I was very badly affected by the pandemic and now I’m in this financial situation, something that has never happened to me
before in my life.
TEXT CARD
Spain needs a social security system
that guarantees people’s right to food
and an adequate standard of living.
Paola Castillo Erago
coordinadora de reparto de alimentos
Parroquia de San Ramón Nonato.
During the pandemic, the number of people
coming here increased significantly. Right now, the poverty situation is very serious. Because we’ve noticed that even people with jobs
are coming to Caritas [food distribution] to ask for help because the salaries they receive
aren’t enough to support their families.
TEXT CARD
In April 2020, Spain’s government brought
in a furlough scheme and Minimum Vital
Income (IMV) assistance to help citizens and
residents during the pandemic.
However, many people in need never received support.
75% of those who applied for IMV
were refused by March 2021.
Pedro Luis Álvarez
When I worked in a factory,
I was getting something like 1,050 [euros] a month. My rent alone costs 730 euros. After you deduct the rent, transportation,energy, the water bill, the girls’ school expenses,
there is nothing left. It’s that simple.
We’ve tried to access different resources
established by the government like the minimum vital income, and we always find ourselves in limbo. What kind of limbo? Well, there is always a requirement that excludes us.
TEXT CARD
Pedro, who moved from Cuba,
is a Spanish citizen and one of
six million people living in
poverty in Spain.
Pedro Luis Álvarez
The biggest difficulty we have is the energy issue. We were very cold, during the winter
and we simply couldn’t afford to pay for the heating. Everything is a hardship
when you don't have enough. Coming here to Spain,
a land I loved from afar, and realizing that the
situation is so difficult.
We see no future. If we don't have a stroke of luck,
our prospects are terrible.
Tamara
Right now, the income that
I have in my household is zero. Expenses can be 150 to 200 [Euros per month]. The pandemic’s economic impact
has very much been felt in my family. I worked cleaning houses,
but I lost [my job in] the houses because they were owned by older people. I’m waiting for an appointment
at the unemployment office so I can get my benefits.
But they never have openings.
TEXT CARD
For some, help has come from
community members during
the crisis.
Jessica Ferrer
Despensa Solidaria San Diego
Here you mostly see people who clean
and people who take care of the elderly. Followed by restaurant workers,
waiters and cooks. I think the government should have
stronger strategies to help families. The little that they're doing,
is not noticeable because otherwise we wouldn't
be here [in the pantry] for these types of cases.
Usman Camara
When the pandemic came,
there were all kinds of people, Spaniards, migrants, all kinds of people who did not have basic food to eat a daily meal. They couldn’t even buy a loaf of bread. At least, thanks to the foodbank,
all these people were able to eat daily. No one was left behind.
TEXT CARD
Usman donated thousands of kilos of fruit
and vegetables to community foodbanks
during the crisis.
Usman Camara
Man, it’s essential that
no one should go without basic food. If we let that happen
then we’ve lost our common sense. For me, it’s crucial that no one goes hungry. We must collaborate.
We must support one another. We must help.
TEXT CARD
Governments like Spain’s should learn
lessons from the pandemic.
They should implement reforms to ensure
a strong social security system that guarantees
everyone’s rights to social security, food,
and an adequate standard of living.
People’s rights, including the ability to feed
their families, should always be protected,
especially in times of crisis.
Human Rights Watch va entrevistar 52 persones a les “cues de la fam” a Madrid i a Barcelona, així com 22 empleats i voluntaris de bancs d'aliments, especialistes d'ONG i acadèmics, i va analitzar dades governamentals i d'altre tipus relacionades amb la xarxa de Seguretat Social i la distribució d'ajuda alimentària d'emergència.
Les dades nacionals mostren que la pandèmia de la Covid-19 va afectar especialment els districtes amb ingressos baixos de ciutats espanyoles com Madrid i Barcelona en termes de taxes d'infecció. El tancament econòmic d'aquestes zones densament poblades, mitigat de manera insuficient pels sistemes de protecció social, va agreujar la situació.
Moltes persones es va quedar sense ingressos i sense poder pagar els aliments i altres subministraments bàsics. Moltes es va enfrontar a retards en la recepció de pagaments d’ajudes relacionades amb la pandèmia i en les respostes a les seves sol·licituds de prestacions de la Seguretat Social. Les persones que es guanyen la vida en l'economia informal es van veure doblement afectades en quedar excloses dels programes públics de subsidis i Seguretat Social basats en les cotitzacions.
Les famílies amb fills, les persones majors que depenen de les pensions de jubilació, els immigrants i els sol·licitants d'asil, així com els treballadors de sectors amb gran representació de dones com l'hostaleria i l'ocupació estacional es van veure afectats de manera desproporcionada per la pandèmia. Les mares solteres en particular fins i tot van parlar de saltar-se menjades per a assegurar-se que els seus fills no passessin fam. Els pensionistes entrevistats a les cues de la fam van dir que les ajudes de la Seguretat Social, que ja no eren adequades abans de la pandèmia, ara ho eren encara menys.
Les dades de la principal xarxa de bancs d'aliments del país, la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL), van mostrar un augment del 48 % en els aliments distribuïts el 2020 en comparació amb el 2019, i es van acostar als nivells més alts d'ajuda alimentària distribuïda des de 2014, quan les taxes de desocupació d'Espanya van aconseguir el seu punt màxim després de la crisi financera mundial. Les dades dels bancs d'aliments regionals i nacionals van mostrar que, encara que la demanda es va reduir el 2021, va continuar sent aproximadament un 20 % més alta que el 2019.
Davant les cues de la fam creixents i l'augment de la desocupació i la pobresa a l'inici de la pandèmia, el Govern nacional d'Espanya va crear el maig de 2020 un programa nacional d'Ingrés Mínim Vital (IMV), que permet als sol·licitants rebre entre 451 i 1.015 euros al mes en funció de la grandària de la llar. No obstant això, el nivell d'ajuda és massa baix per a garantir un nivell de vida adequat, segons Human Rights Watch. I el mateix sistema de l'IMV s'ha topat amb una sèrie de problemes.
Ana Belén, de 42 anys, viu al districte de Puente de Vallecas, a Madrid, amb el seu fill major d'edat i la seva filla de 6 anys. Els tancaments relacionats amb la pandèmia la van portar a tancar definitivament el bar que regentava. «Rebo l'IMV», va dir Ana Belén. «Són 465 euros al mes. El nostre lloguer és de 600 euros. No podem comprar res. Cada mes comença amb un deute. No hi ha res a la nevera. No puc expressar amb paraules l'impacte que tot això té en mi».
El sistema de Seguretat Social va tenir dificultats per a fer front a la demanda del nou programa de l'IMV, agreujada per l'acumulació de sol·licituds a causa del tancament de les oficines administratives al principi de la pandèmia. Com a resultat, moltes persones es van quedar sense una ajuda adequada de la Seguretat Social i l'assistència social, en alguns casos durant diversos mesos, i es van enfrontar a la fam quan se'ls van acabar els diners.
Encara que el Govern va tractar d'accelerar el desplegament del programa de l'IMV —una promesa electoral existent abans de la pandèmia—, la seva implementació defectuosa no va aconseguir mitigar l'impacte econòmic de la pandèmia. La lentitud de la burocràcia, les exclusions arbitràries incorporades als criteris, un mètode de càlcul defectuós per a la comprovació dels mitjans de vida i els alts nivells de rebuig de les sol·licituds de l'IMV van contribuir al problema. També hi va haver confusió sobre com el programa nacional interactuaria amb els plans d'assistència social existents en les diferents comunitats autònomes d'Espanya.
Una anàlisi duta a terme per periodistes de recerca de dades va revelar que a finals de març de 2021, nou mesos després d'iniciar-se el programa IMV, tres quartes parts dels sol·licitants havien estat rebutjats. Per al segon any del seu funcionament, les dades mostraven que l'IMV només arribava al voltant del 6 % de les persones que el Govern espanyol considera «en risc de pobresa o exclusió social».
Una acció audaç per part del Govern pot garantir ara un resultat millor i més just per als drets de les persones a Espanya i brindar-los la resiliència econòmica necessària per a capejar futures crisis, va assenyalar Human Rights Watch. El Govern hauria d'incloure en la legislació nacional la protecció de drets socioeconòmics específics, com el dret a un nivell de vida adequat i a l'alimentació, i reformar significativament l'IMV i les ajudes a la Seguretat Social en general.
El Govern espanyol hauria d'accelerar el procés d'assistència a les persones que necessiten ajudes de l'IMV i eliminar els criteris restrictius d'elegibilitat. Hauria de reavaluar i revisar les quanties d'ajuda de la Seguretat Social, incloses les pensions de vellesa. Els governs de les comunitats autònomes haurien igualment revisar i reavaluar els seus nivells de suport a la Seguretat Social i els haurien d'indexar de manera transparent a les mesures del cost de la vida, i incloure-hi la garantia de l'accés a una alimentació adequada i assequible.
«Les mesures del Govern espanyol per a mitigar les arestes del xoc financer que va desencadenar l'emergència sanitària, per molt ben intencionades que siguin, no han evitat l'augment de la fam», va dir Raj. «Espanya necessita un sistema de protecció social coordinat i ben finançat que garanteixi que les persones que necessiten aquest suport puguin viure amb dignitat, que es protegeixin els seus drets i que no hagin de viure al dia».
