Video: Spanish Police Used Excessive Force in Catalonia

Spanish police engaged in excessive force when confronting demonstrators in Catalonia during a disputed referendum, using batons to hit non-threatening protestors and causing multiple injuries.

(Londres) – La policia espanyola va fer un ús excessiu de la força en enfrontar-se als manifestants a Catalunya durant un referèndum controvertit. Van fer ús de porres per agredir manifestants que no constituïen cap amenaça i els van causar nombroses ferides, segons ha dit avui Human Rights Watch. La ONG ha rebut moltes al·legacions d’ús de força injustificat per part de la policia l’1 d’octubre de 2017 i ha dut a terme investigacions in situ passada la votació per documentar incidents concrets.

Human Rights Watch ha parlat amb víctimes i testimonis i ha revisat proves audiovisuals, fotogràfiques i mèdiques de la ciutat de Girona i de dos pobles de les províncies de Girona i Barcelona. HRW ha conclòs que, l’1 d’octubre, la Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia en ocasions van fer un ús excessiu de la força amb l’objectiu d’executar el mandat judicial d’evitar la votació a les tres localitats.

“La investigació exhaustiva que hem dut a terme en aquests tres casos conclou que els agents tant de la Policia Nacional com de la Guàrdia Civil van fer un ús excessiu de la força el dia 1 d’octubre a Catalunya”, ha manifestat Kartik Raj, investigador per a l’Europa Occidental de Human Rights Watch. “És possible que la policia tingués la llei del seu costat per aplicar un mandat judicial; tanmateix, això no li donava dret a utilitzar la violència contra manifestants pacífics.”

Tot i haver estat declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional espanyol, el referèndum català es va celebrar en la data establerta, l’1 d’octubre. Per tot el territori, els dos cossos policials que havia enviat el govern central, juntament amb els Mossos d’Esquadra van intentar executar l’ordre judicial d’aturar el referèndum, que alhora els obligava a respectar “la convivència de la ciutadania”. Es van enfrontar a manifestants majoritàriament pacífics, tot i que hi va haver incidents en els quals alguns individus van respondre a les forces nacionals amb violència.

Es van registrar centenars de ferits, alguns de gravetat. L’endemà dels fets, el 2 d’octubre, la Conselleria de Sanitat de Catalunya situava en 893 persones la xifra de víctimes que havia denunciat lesions a les autoritats. El Ministeri de l’Interior espanyol, per la seva banda, afirmava el mateix 1 d’octubre que 19 agents de la policia nacional i 14 guàrdies civils havien necessitat atenció mèdica d’urgència i nombrosos efectius més havien resultat ferits.

Després del referèndum, Human Rights Watch va documentar l’ús excessiu de la força contra manifestants pacífics a mans d’agents tant de la Guàrdia Civil com de la Policia Nacional en una escola primària a Girona establerta com a col·legi electoral. També ho va fer a les poblacions d’Aiguaviva (província de Girona) i Fonollosa (província de Barcelona). Human Rights Watch va rebre altres denúncies i presumptes proves de maltractament policial, que no ha pogut verificar o examinar en detall, juntament amb casos d’agressions a agents policials a mans d’alguns manifestants.

Els vídeos i les fotografies publicats als mitjans i xarxes socials que Human Rights Watch ha pogut revisar mostren molts altres exemples d’ús de força manifestament desproporcionat contra persones reunides pacíficament a l’interior i als voltants dels col·legis electorals, gent que expressava la seva opinió política, en alguns casos recorrent a la resistència passiva per obstaculitzar l’acció policial.

El govern espanyol ha insistit que les forces de seguretat de l’Estat “van actuar de manera prudent, apropiada i proporcionada amb l’objectiu d’assegurar el compliment de la llei i la protecció dels drets de tots els ciutadans” i ha afegit que les accions policials “no es van dirigir contra els ciutadans ni les seves idees”. El 6 d’octubre, tanmateix, el delegat del govern espanyol a Catalunya va lamentar els fets i es va disculpar per les intervencions de la policia durant una entrevista televisiva.

El govern espanyol té l’obligació de garantir una investigació efectiva de les al·legacions d’ús excessiu de la força, inclosos els seriosos incidents documentats per Human Rights Watch. HRW ha declarat que, vistes les tensions entre les autoritats del govern central i el govern català i la complexitat de les qüestions de jurisdicció, Espanya hauria de plantejar-se demanar la intervenció d’un organisme d’experts internacionals independent. El 8 d’octubre, 23 jutjats catalans estaven examinant al·legacions de mala actuació policial, un dels quals investigava les denúncies de 36 ciutadans relacionades amb 17 localitzacions a la ciutat de Barcelona.

A Girona (amb un població de 98.255 habitants), Human Rights Watch va entrevistar 37 persones que van viure la violència policial o en van ser testimonis, 15 de les quals mostraven signes de lesions que atribuïen a la mala actuació de la policia. Testimonis de l’escola primària Col·legi Verd, al carrer Joan Maragall de Girona, van explicar a Human Rights Watch que, poc després de les 9 del matí de l’1 d’octubre, la Policia Nacional va utilitzar porres i escuts per carregar repetidament contra la barrera de persones que s’havien agafat pels braços per impedir-los passar de la porta de l’escola, i que van pegar els manifestants al cap, els braços, les cames i el tors. Els agents de policia van carregar sense advertència prèvia i van disparar bales de salva a l’aire, espantant així els nens que hi havia presents.

Les imatges i proves que ha pogut visualitzar Human Rights Watch corroboren els relats dels testimonis que afirmen que, un cop a dins del recinte escolar, els agents de la Policia Nacional van pegar a la gent amb porres i van causar-los contusions. Un pare que va denunciar haver rebut els cops de la policia era un agent dels Mossos que no estava de servei aquell dia i un altre dels ferits era un bomber, també en el seu dia lliure.

En altres llocs de Girona, al col·legi electoral de Sant Narcís, Xevi Gil Rosdevall, un bomber uniformat de 47 anys, assegura que un cop de porra d’un agent policial li va trencar el braç. En Xevi va mostrar el vídeo de l’agressió a Human Rights Watch, i les imatges semblaven confirmar que l’home no constituïa cap amenaça per a la policia.

A Aiguaviva (amb una població de 763 habitants), Human Rights Watch va parlar amb diversos residents que havien viscut, presenciat o gravat violència policial durant la jornada de l’1 d’octubre. Al voltant de les 15.45 hores, una cinquantena de policies nacionals va arribar al poble, on una multitud d’entre 70 i 100 persones s’havia aplegat al voltant d’un àpat festiu amb flors a l’entrada del col·legi electoral situat a l’ajuntament de la vila.

Un veí, Jaume Mas, enginyer tècnic de 52 anys, va explicar que havia demanat als agents una còpia de l’autorització judicial per accedir al recinte. Ells van respondre amb cops de porra contra la multitud. Human Rights Watch va veure el vídeo i també imatges fixes que mostraven com un agent de la policia emprava gas lacrimogen prop de Mas i la gent que l’envoltava, quan cap d’ells representava un perill imminent.

Un home de 38 anys que va demanar que se l’identifiqués només com a “Ramon” per por de les represàlies va explicar a Human Rights Watch l’atac que va a patir a mans de la policia l’1 d’octubre quan filmava com confiscaven les urnes a Aiguaviva. La gravació mostra com un policia copejava el braç que sostenia la càmera dues vegades. Imatges posteriors mostren com la policia va empènyer Ramon fora del recinte consistorial i com anava a parar quatre o cinc metres més enllà a la plaça de la vila. L’incident va tenir lloc un cop la policia ja havia requisat l’urna i les paperetes. Ramon va dir que li havien quedat hematomes i inflamació a la meitat dreta del tronc, el coll, la cama esquerra, la mà esquerra i la gola i va mostrar l’informe mèdic i part d’aquestes lesions a Human Rights Watch.

A Fonollosa (amb una població de 1401 habitants), Human Rights Watch va entrevistar sis residents, inclòs l’alcalde. D’aquests, tres van declarar ser entre els ferits per la policia durant les càrregues de l’1 d’octubre. Els veïns van explicar que van haver d’utilitzar bales de palla decorades amb flors com a barrera simbòlica al col·legi electoral més gran dels tres que hi havia al poble. Van parlar de l’estupefacció amb què, cap a les 13.30 hores, van veure arribar uns 70 policies encapçalats per la Guàrdia Civil, entre els quals n’hi havia també de vestits de paisà que van requisar paperetes i urnes.

Magdalena Clarena, una veïna de 70 anys, va descriure a Human Rights Watch com dos guàrdies civils la van agafar i la van tirar a terra quan ella es va negar a moure’s de la cadira, que els barrava el pas per accedir al col·legi. Aleshores va sentir com algú queia sobre seu, i el pes d’aquesta persona li va trencar el canell. Les gravacions mostren com els agents tiren Clarena a terra i com llancen també Jordi Puig de Llivol, tècnic mecànic de 31 anys, a sobre seu.

Un mecànic de 42 anys que va demanar ser identificat només com a “Francesc” va denunciar que quatre guàrdies al van agafar, el van arrossegar per la plaça, el van deixar anar a terra i el van contenir a la força amb puntades de peu al cap, malgrat que no estava bloquejant l’entrada a l’Ajuntament. Human Rights Watch ha comprovat les gravacions des de diversos angles i ha vist les lesions i l’informe mèdic que corroboren el relat de Francesc.

Espanya és membre de la Convenció Europea de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que imposen obligacions específiques pel que fa al dret a la reunió pacífica, la llibertat d’expressió i l’ús de la força per mantenir l’odre públic. L’Estat té l’obligació de garantir als ciutadans els drets de reunir-se pacíficament i d’expressar les opinions amb llibertat. Si bé és cert que el govern pot imposar restriccions a aquests drets, cal que les mesures siguin necessàries i proporcionals perquè l’objectiu sigui legítim. Fins i tot en el cas que la gent estigui actuant il·legalment, l’Estat no la pot privar dels seus drets ni fer un ús excessiu de la força.

Els principis bàsics en drets humans sobre l’ús de la força obliguen la policia a emprar alternatives sempre que això sigui possible. La legislació espanyola que regeix la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, així com el codi ètic d’aquest últim, incorporen una normativa sobre drets humans i estableixen clarament que, en el cas que es consideri necessari l’ús de la força, la policia ha d’actuar amb moderació i proporcionalitat a l’amenaça del moment i ha de procurar minimitzar els danys i lesions. Amb l’escalada de tensions entre el govern català i l’espanyol, és essencial que qualsevol desplegament policial en el futur s’ajusti rigorosament a aquests estàndards. Les institucions de la Unió Europea i els estats membres també haurien de deixar clar públicament a les autoritats espanyoles que qualsevol ús de la força per part de la policia ha de complir la legislació nacional i europea en matèria de drets humans.

“En moments crítics com aquest és especialment important que les autoritats respectin els drets humans, incloses la llibertat d’expressió i de reunió, i l’estat de dret”, ha dit Raj. “Un compromís per part de Madrid i Barcelona de cooperar plenament amb una investigació independent de la violència de la jornada de l’1 d’octubre seria un pas important per al restabliment de la confiança.”

Antecedents

Després que, el 6 de setembre, el Parlament català acordés celebrar un referèndum sobre la independència, el govern central va interposar un recurs d’urgència al Tribunal Constitucional, que el 8 de setembre va determinar que aquesta votació seria inconstitucional i, per tant, no s’havia de celebrar.

El Fiscal General, amb ple acord del Fiscal Superior de Catalunya i dels Fiscals en cap provincials, va ordenar als màxims responsables dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que, en el marc de les seves funcions de policia judicial, cooperessin amb les mesures necessàries per impedir el referèndum de l’1 d’octubre, però exigia que l’ordre es dugués a terme d’una manera proporcional i sobre la base del respecte del marc de “convivència constitucional” de la ciutadania. L’1 d’octubre s’havien sumat 10.000 efectius policials als ja existents a Catalunya.

Una reforma del Codi Penal del 2005 va eliminar el delicte de participació en l’organització d’un referèndum considerat il·legal pels tribunals nacionals, que entre els anys 2003 i 2005 hauria pogut comportar penes de presó.

El govern espanyol està obligat a garantir una investigació efectiva de les al·legacions d’ús excessiu de la força. Vistes les tensions actuals entre les autoritats del govern central i el govern català i la complexitat de les qüestions de jurisdicció, la implicació d’un organisme d’experts internacionals independent com ara el Consell d’Europa, el Comissionat de Drets Humans o l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides podria ser una manera eficaç de garantir-ne la credibilitat entre totes les parts. Una investigació d’aquesta índole es beneficiaria enormement de la cooperació entre el Síndic de Greuges i el Defensor del Pueblo.

D’acord amb els principis de drets humans internacionals, Espanya hauria de garantir que tots aquells que presenten queixes plausibles de violació dels seus drets, en particular denúncies derivades d’un presumpte ús excessiu de la força per part de la policia, disposin de mitjans eficaços per investigar, i compensar si cal, aquestes suposades violacions de drets. Si les solucions internes són inadequades o no aconsegueixen oferir un desenllaç satisfactori a les presumptes víctimes, aquestes persones tenen el dret d’adreçar-se al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè s’investigui i es jutgi si les accions de les autoritats espanyoles han complert o no amb les seves obligacions en matèria de drets humans.

Històries particulars

Girona
Ricardo Frigola, ciutadà de 70 anys originari de Mèxic, que va ser empès i tirat a terra per la policia i va patir lesions a la caixa toràcica, diu: “Em recuperaré de les ferides. Sí, per suposat. Però no estic tan segur que mai em pugui recuperar del que m’han fet.”

Carsten Treuzettel, ciutadà alemany de 46 anys que n’ha viscut 22 a Girona i té un fill que estudia al Col·legi Verd, era de peu al pati de l’escola quan un agent de la policia nacional el va colpejar amb la porra. Treuzettel diu: “Els primers que van saltar la reixa van començar a pegar la gent immediatament. No hi va haver cap mena d’avís ni advertiment . Va estar mal fet. Un policia es va acostar a mi, i jo em vaig fer un pas al costat per deixar-lo passar, però llavors em va pegar amb la porra a la part posterior de les cames. Va tornar a aixecar la porra per pegar-me al cap, però jo vaig aixecar el braç esquerre i el vaig aturar.”

Xevi Gil Rosdevall, un bomber de 47 anys que era a prop del col·legi electoral de Sant Narcís vestit d’uniforme per mediar entre els manifestants i la policia, va acabar amb un metacarpià trencat i nombrosos hematomes causats per cops de porra a l’esquena i a les cuixes. Explica: “Ens estaven pegant per fer mal i hi tornaven per fer encara més mal. Era pegar per pegar.”

Georgina Vinyals, psicòloga de 34 anys, explica: “Jo estava dreta just darrere de la primera línia de gent que hi havia davant de l’escola quan la policia va començar a pegar-los amb les porres i a empènyer-los. Així és com em van ferir. Ara he de portar collaret i em vaig fer mal al colze. He hagut d’estar de baixa de la feina durant 15 dies.”
 

Jordi Pibernat, treballador social de 38 anys, recorda: “Jo era a primera línia quan van apallissar un jove que va caure i va quedar estès a terra. Vaig mirar d’ajupir-me per aixecar-lo i em van continuar donant cops de porra a mi. Tinc els braços plens de blaus. Els hematomes més profunds, els que encara no es veuen, són allà on em van pegar més fort.”

Aiguaviva
Jaume Mas, enginyer tècnic de 52 anys, ferit durant els esforços de la policia nacional per tancar el col·legi electoral del poble, explica: “Dialogar vol dir, literalment, tenir dues parts que parlen una amb l’altra. Jo vaig repetir fins a tres vegades, en castellà, per assegurar-me que feia servir un idioma que ells entenien, ‘Volem parlar amb el vostre responsable per demanar-li que ens ensenyi una còpia de l’ordre judicial que us ha de permetre entrar a aquest edifici’. Silenci. Ens van respondre amb cops de porra i gas pebre. Sense dir ni una paraula. Ningú ens va explicar per quin motiu ni amb quin objectiu eren allà.”

“Ramon”, serraller de 38 anys a qui la policia va colpejar dues vegades al braç mentre ell intentava gravar com s’enduien l’urna explica: “L’impacte del cop marxarà, però no estic segur que el que tinc al cap marxi mai... M’amoïna de veritat que intentin identificar-me per evitar que la meva gravació vegi la llum. La policia tenia una càmera per gravar el que estaven fent. I anaven gravant-me mentre jo enregistrava com ells s’emportaven l’urna.”

Fonollosa
Magdalena Clarena, de 70 anys d’edat, narra: “Jo estava asseguda en una cadira i em van dir que m’aixequés. Els vaig respondre que no volia. Dos guàrdies civils em van agafar, em van arrossegar i em van tirar a terra. Llavors vaig sentir un cos que queia sobre meu. Era ell [Jordi Puig de Llivol, més avall]. La part bona és que és prim, per sort només em vaig trencar el canell! Em vaig enrabiar tant, em vaig sentir tan indefensa, amb tantes ganes de tornar-m’hi. Per això, fins i tot mentre marxaven, jo continuava movent el braç trencat i cantant-los ‘Fora! Fora!’. No puc fer una altra cosa que lluitar pacíficament! Vull explicar al món el que van fer perquè la gent a Europa i arreu sàpiga el que va succeir aquí.”

Jordi Puig de Llivol, tècnic mecànic de 31 anys, explica: “Em van aferrar pels canells, em van aixecar i empènyer i, a continuació, em van tirar a la placeta de davant de l’església, on vaig caure sobre una pobra dona que ja era allà. Llavors em van empènyer escales avall i vaig sentir les puntades de peus i els cops. Em fa mal tot, però no tinc gaires blaus.”

Metodologia
L’1 d’octubre, un expert de Human Rights Watch va viatjar a Catalunya per investigar les al·legacions d’ús excessiu de la força. Va visitar Barcelona, Girona, Fonollosa i Aiguaviva. Alhora, Human Rights Watch ha rebut gravacions i imatges de denúncia d’un ús excessiu de la força i també atacs per part dels manifestants contra la policia, via correu electrònic, xarxes socials i serveis de missatgeria segurs. Atesa la presència d’informació poc fiable i de vegades falsa a les xarxes socials pel que fa a al·legacions tant d’ús de la força com d’atacs a la policia, Human Rights Watch només ha presentat aquí els casos que ha pogut verificar. Durant la investigació d’aquests tres incidents documentats, Human Rights Watch ha parlat presencialment amb 29 individus que han denunciat maltractaments a mans de la policia i 24 testimonis oculars (i uns quants més per telèfon), així com amb les autoritats locals de Fonollosa, Girona i Barcelona. Human Rights Watch s’ha posat en contacte amb el govern espanyol perquè puguin comentar els fets. Pel que fa a les xifres globals de víctimes entre manifestants i forces policials, Human Rights Watch ha utilitzat estadístiques oficials sense fer-hi comentaris.