La xifra de víctimes mortals dels terribles atacs que van sacsejar Catalunya ara fa dues setmanes ha ascendit a 16, després que alguns dels ferits en estat crític han sucumbit a la gravetat de les ferides. Continuen sorgint detalls alarmants sobre els antecedents del suposat instigador dels atemptats a Barcelona i Cambrils. I persisteixen els dubtes sobre l’intercanvi d’informació entre les autoritats policials estatals i autonòmiques i les agències de seguretat internacionals.

En aquest context, s’han produït atacs preocupants als mitjans de comunicació, entre els quals hi ha diaris de tirada nacional i canals de televisió generalistes, contra els advocats defensors dels acusats de terrorisme. Les acusacions que criden més l’atenció (se’ls ha arribat a titllar d’“èticament censurables” i a insinuar possibles “vincles professionals amb els presumptes jihadistes”) s’han centrat en dos advocats que havien representat inculpats en processos relacionats amb el terrorisme, inclosos el presumpte instigador dels atemptats a Barcelona i altres persones detingudes en operacions antiterroristes anteriors a Catalunya els anys 2006 i 2008.

Els atacs mediàtics tenen un marcat component polític. En aquest temps, aquests dos advocats han estat escollits com a representants un de Barcelona en Comú i l'altre, de la CUP. Un és primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i l’altre és diputat al Parlament de Catalunya. El proper referèndum sobre el futur de Catalunya és objecte d’una agra controvèrsia a Espanya.

Principis bàsics com l’estat de dret s’enfronten a una de les proves més dures en moments com aquest. Un dels emblemes d’una democràcia que respecta els drets humans és que els acusats de crims ignominiosos gaudeixen de la presumpció d’innocència i se’ls permet defensar-se en un procés just i imparcial davant d’un tribunal de justícia. Aquests drets estan emparats per la Constitució espanyola, així com per les lleis europees i internacionals. I perquè tinguin sentit, els advocats defensors de causes penals han de tenir la disposició i la capacitat d’acceptar casos difícils i impopulars, sense por de represàlies o atacs de cap mena.

El govern espanyol i els caps dels principals partits han de defensar en veu ben alta aquests principis bàsics, com han fet ja associacions i entitats professionals (tant catalanes com espanyoles) i advocats activistes. Més enllà de les desavinences polítiques, els líders polítics haurien de recordar als espanyols que només es pot fer justícia per crims tan terribles si es jutja els acusats de terrorisme segons l’estat de dret i se’ls permet defensar-se degudament en un tribunal.

Correcció

En una versió anterior d'aquest article es deia que tots dos advocats pertanyien a la CUP. Ara això s'ha corregit.